La frase fatídica

"Lo siento, pero con el DNI caducado no puedes embarcar"

Aquesta va ser la frase que va fer que ens quedessim a Barcelona i que encara estiguem aquí.
Ja se sap, els caps de setmana a Espanya ningú mou un dit per tu. Todo mi gozo en un pozo...
Com si es tractés d'una pel·lícula o més ben dit un malson. Es clar que les opcions que tenim no són molt esperançadores:

- Si cancel·lem el viatge no tornem a veure els diners del vol.
- Si ho ajornem tot dos dies, és a dir, sortir d'aquí el dilluns i tornar divendres, ens fan pagar un suplement de 155 €/persona pel vol de tornada, que és el mateix que el que ens va costar el vol d'anada i tornada. A més, hauríem de pagar dues nits d'hotel al preu d'ara, una pasta.

Què fem al final? Doncs per aprofitar els calers que hem invertit, sortim d'aquí, en principi, el dilluns a la tarda i tornem el dimecres a la tarda. Tot un plan.

Conclusió: Per molt planejat que tinguis un viatge, tranquil, segur que et surt alguna cosa malament. La vida és així de punyetera.

Consell: No intentis esperar a què al viatge baixi 5 € per això de les fluctuacions a internet, perquè al cap i a la fi, no et ve d'aquí (Millor no mencionar les trucades a telèfons d'atenció al client i a l'hotel de Dublin)

Banda sonora: We're from Barcelona (de I'm from Barcelona)

(Gràcies per tot Jesús!!! Ens has salvat la vida!)